La llegenda de sant Jordi
Diu la llegenda…
… que per les terres de Montblanc, o tal vegada era Sóller, hi vivia un Drac ferotge que tenia aterrida a tota la població . El drac terrible duia anys devorant persones i ramats sencers de bestiar i ningú podia viure tranquil. Un dia el rei va decidir cercar una solució al problema: per poder dur una vida normal havien d’aconseguir que el drac no tengués gana i per això es va decidir que cada dia oferirien a la bèstia una persona escollida a l’atzar i així la resta dels habitants de la ciutat podrien viure tranquils, almenys per aquella jornada.
La sort va voler que la primera víctima en sacrifici fos la filla del rei. La jove i bella princesa va entrar en desconsol, però també tot el poble que l’estimava i l’adorava i que varen demanar clemència al pare de la nina. Però el rei, fidel a les seves decisions, va acceptar el que l’atzar havia marcat i amb tota la seva pena va enviar a la seva estimada filla cap a la cova del drac, per al seu sacrifici.
Però de cop, muntat en un cavall blanc, va aparèixer un cavaller. El seu nom era Jordi i venia a salvar a la Princesa i a tota la gent del poble. Va lluitar de la manera més heroica i valenta contra el drac i, finalment, va aconseguir travessar-lo amb la seva llarga llança. D’aquesta manera el cavaller no només va vèncer al drac, alliberant a tota la població d’aquell horror, sinó que també va salvar a la princesa d’una mort segura.
El rei, agraït, va oferir-li a la seva gentil filla en matrimoni, però el cavaller no va voler acceptar aquell honor. Va agafar el seu cavall blanc i va marxar.
Al cap d’uns dies, allà on el cavaller havia matat al drac, hi va néixer un roser de flors vermelles, com la sang del drac vençut.
Més informació:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada